Zreza

Cereza

Cereza Rainer (Prunus avium var. rainier)
Tamañu de porción
Enerxía 62 kcal 260 kJ
Carbohidratos 16.01 g
 • Zucres 12.82 g
 • Fibra alimentaria 2.10 g
Grases 0.20 g
 • saturaes 0.038
 • poliinsaturaes 0.052
Proteínes 1.06 g
Agua 82.25 g
Retinol (vit. A) 3 μg (0%)
Tiamina (vit. B1) 0.027 mg (2%)
Riboflavina (vit. B2) 0.033 mg (2%)
Niacina (vit. B3) 0.154 mg (1%)
Ácidu pantoténicu (vit. B5) 0.199 mg (4%)
Vitamina B6 0.049 mg (4%)
Ácidu fólicu (vit. B9) 4 μg (1%)
Vitamina C 7 mg (12%)
Vitamina E 0.07 mg (0%)
Vitamina K 2.10 μg (2%)
Calciu 13 mg (1%)
Fierro 0.36 mg (3%)
Magnesiu 11 mg (3%)
Manganesu 0.07 mg (4%)
Fósforu 21 mg (3%)
Potasiu 222 mg (5%)
Cinc 0.07 mg (1%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Cereza duce na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]
Cereza de Cáceres. España

Cereza o zreza, tamién conocíu como guinda, ye'l nome del frutu de dellos árboles del xéneru Prunus, anque comercialmente aprovéchese un númberu llindáu d'especies. Al árbol conózse-y como zrezal o guindal. Magar toles zrezales son del xéneru Prunus, a ésti pertenecen especies que nun lo son, como'l cirolar, l'almendral, el albaricoqueru o damascu y el pescal o duraznero. La cereza ye una fruta rico en vitamines A, B, C, E, K y PP, en fierro, calciu, magnesiu, potasiu y azufre.

N'España estrémase como guinda al frutu de Prunus cerasus y como cereza al de Prunus avium, siendo n'América más común la denominación cereza aceda, pal primeru y cereza duce, pal segundu. Nun hai que confundir con otres especies denominaes vulgarmente como guindal; como Capsicum annuum (Mesoamérica); o Eucryphia glutinosa, Nothofagus betuloides y Nothofagus pumilio (Patagonia).


Developed by StudentB